Mutua Balear, mutua colaboradora con la seguridad social, mutua de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales.

Tal com va establir en el seu moment la Declaració d'Hèlsinki de la Conferència ministerial de l'OMS per a la salut mental de 2005, “no hi ha salut sense salut mental”. Conèixer algunes dades estadístiques sobre la situació actual és necessari per a prendre consciència sobre la magnitud de la situació a la qual ens enfrontem com a societat. Per això, al llarg de l'última dècada el Ministeri de Sanitat ha liderat l'elaboració i posada en marxa de l'Estratègia de Salut Mental del Sistema Nacional de Salut. Enguany, aquest Ministeri ha publicat l'Estratègia de Salut Mental del Sistema Nacional de Salut 2022-2026 per a donar visibilitat a la importància que té la promoció de la salut mental.

Diversos organismes internacionals, entre ells l'OMS, així com les observacions dels professionals en la seva atenció directa a les persones, alerten que l'increment del sofriment psíquic i de diversos problemes de salut mental està estretament vinculat als estils i condicions de vida i a tot el conjunt de factors denominats determinants socials. Si sumem aquests als determinants biològics, podem parlar de determinants biopsicosociales. Així doncs, és necessari entendre la salut mental com un aspecte més del benestar de cada persona.

L'última Enquesta Europea de Salut a Espanya (EESE) de l'any 2020 reflecteix el següent:

• Entre els problemes de salut mental més freqüents es troben l'ansietat i la depressió.
• El diagnòstic de depressió suposa el 5,28% del total. Com succeeix amb l'ansietat, la depressió afecta més del doble a les dones adultes (7,22%) que als homes adults (3,23%).
• La prevalença de depressió és tres vegades més freqüent entre els qui es troben en situació de desocupació (7,62%) que entre els quals estan treballant (2,47%) i aconsegueix el 23,71% entre els qui estan incapacitats per a treballar. Una cosa similar ocorre en el cas de l'ansietat crònica, amb un 8,52%, 4,4% i 24,44%, respectivament.
• Els trastorns depressius afecten tant les persones que els sofreixen com a la seva entronitzo familiar i laboral. A més, són la causa de bona part dels dies laborables que es perden anualment per malaltia.
  
  

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) desenvolupa, en col·laboració amb la Comissió Europea, una sèrie d'informes, coneguts com ‘Health at a Glance’, en els quals s'avalua el progrés cap a sistemes de salut eficaces, accessibles i resistents en tota la UE.

En l'informe publicat en 2018, s'estimava que el cost total dels problemes de salut mental representa el 4% del PIB als països de la UE:

• 190.000 milions d'euros (1,3% del PIB) reflecteixen la despesa directa en assistència sanitària.
• 170.000 milions d'euros (1,2% del PIB) es gasten en programes de seguretat social.
• Aproximadament 240.000 milions d'euros (1,6% del PIB) representen costos indirectes per al mercat laboral produïts per la reducció de l'ocupació i la disminució de la productivitat laboral.
  
  

Les dades estimades per a Espanya recollits en l'informe van ser: 45.058 milions d'euros en cost total provocats pels problemes de salut mental (4,2% del PIB). Van estar repartits en:

• 14.415 milions en costos directes en assistència sanitària.
• 12.318 milions en costos directes en programes de seguretat social.
• 18.325 milions de costos indirectes en relació amb disminució la de productivitat laboral.

Última actualització: 25/05/2022

Dades sobre salut mental