Mutua Balear, mutua colaboradora con la seguridad social, mutua de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales.

Introducció

La assertivitat pot definir-se com l'habilitat social que té una persona d'expressar clara i directament les seves opinions, desitjos i sentiments sobre alguna cosa amb la finalitat d'encaminar qualsevol relació comunicativa a un espai de negociació comuna. Segons Pinazo-Hernandis (2006), aquesta habilitat es consolida de manera progressiva i requereix la pràctica de tres passos:

1. Escolta activa: per a entendre el que l'altra persona ens vol expressar hem d'atendre el seu llenguatge verbal i no verbal, prestar total atenció al que està dient, als seus gestos, to de veu, etc. Això suposa deixar a un costat el mòbil, l'ordinador o les trucades. L'escolta activa permetrà que el nostre temps d'escolta sigui efectiu. És fonamental que, mentre escoltem, deixem de pensar en la resposta que donarem i evitem preparar la nostra defensa, encara que no estiguem d'acord amb el que planteja el nostre interlocutor. L'objectiu és escoltar el que diu l'altra persona.
2. Expressió: hem de dir el que pensem o opinem amb els nostres propis arguments, ja siguin a favor o en contra de l'exposat per l'altra persona. Es recomana no iniciar aquesta fase amb expressions com «No obstant això, …», «Però…», «No estic d'acord» o «No tens raó», ja que poden posar a la defensiva al nostre interlocutor. En aquest pas hem de dir de manera clara i directa el que pensem i usar connectius com «No obstant això, …», «Així i tot, …», «En aquesta mateixa línia, …». L'objectiu és dialogar.
3. Desig: pas també és requisit indispensable per a la comunicació assertiva. Una vegada escoltat a l'interlocutor (escolta activa) i connectades les seves opinions o desitjos amb el nostre acord o desacord (expressió), arribem a aquesta tercera fase en la qual exposarem el que desitgem que succeeixi de manera clara i directa.

És important recalcar que a través de l'assertivitat no aconseguirem automàticament que l'altra persona estigui d'acord amb nosaltres, actuï segons la nostra voluntat o es resolgui immediatament el conflicte. El que s'aconsegueix és crear un espai de negociació mútua en el qual el nostre interlocutor coneix els nostres desitjos, alhora que nosaltres podem entendre els de l'altre (empatia). D'altra banda, en el cas de les relacions laborals sorgeix una limitació més per a la pràctica de l'assertivitat: la verticalitat o jerarquia. La verticalitat de les relacions laborals (cap/subordinat) pot afectar la creació d'un espai d'assertivitat, ja que aquest tipus de comunicació pot estar marcada per «ordres» o «dictats» sorgits de la pròpia naturalesa de la jerarquia.

Per aquesta raó, les noves teories de la gestió organitzacional, com és el cas del Happiness Management, aposten per organitzacions de caràcter horitzontal, entenent que la naturalesa de les relacions jeràrquiques afecta no sols a la capacitat de diàleg dels membres de l'organització, sinó que limita la creativitat i la innovació. Independentment d'això, l'assertivitat pot aconseguir-se també en relacions de jerarquia, ja que no és un impediment insalvable a l'establiment de regles d'organització i funcions.

Entrenar aquesta habilitat en les persones treballadores té múltiples beneficis per a elles i per al bon funcionament de les organitzacions. A través de l'assertivitat pot aconseguir-se una major acceptació de la diversitat d'opinions, la qual cosa fomenta la creativitat, una millor cohesió dels equips de treball i, a nivell individual, una millora de l'autoestima i de la gestió emocional.

Fonts

• Galiano A. et al.(2019) Happiness management and creativity in the XXI century: intangible capitals as a source of innovation, competitiveness and sustainable development. Editorial Comares S.L.
  
  

Última actualització: 05/07/2022

Assertivitat en l'entorn laboral

CONTINGUTS RELACIONATS

PàginaBenestar psicosocial

PàginaIntel·ligència emocional i gestió d'equips

PàginaAcoso psicológico en el trabajo

PàginaBenestar psicosocial