La norma, que entrarà en vigor l'1 de juny de 2023, regula tres noves situacions d'incapacitat temporal per contingència comuna: menstruació incapacitant secundària, interrupció de l'embaràs i gestació de la dona treballadora des del primer dia de la setmana 39.
Aquestes són les principals mesures de cadascuna d'elles:
Es reconeixerà la salut durant la menstruació com a part inherent del dret a la salut sexual i reproductiva.
Es reconeix a les dones amb menstruacions incapacitants secundàries (situació d'incapacitat derivada d'una dismenorrea generada per una patologia prèviament diagnosticada) el dret a una situació especial d'incapacitat temporal en els termes establerts pel text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre (article 5 ter del 2/2010, de 3 de març), continuant per a l'empresari l'obligació de cotitzar des de l'inici de la mateixa (vigent des del 2 de març de 2023, article únic EL 1/2023).
S'exceptua la consideració de recaiguda en aquests processos, ja que cada procés es considerarà nou sense computar a l'efecte del període màxim de durada de la situació d'incapacitat temporal, i de la seva possible pròrroga (169.2 de LGSS).
No s'exigirà període mínim de cotització per a ser persona beneficiària d'aquest subsidi (article 172.a LGSS).
El subsidi s'abonarà a càrrec de la Seguretat Social des del dia de la baixa en el treball (article 173 LGSS).
Comprèn la interrupció de l'embaràs voluntària o no, mentre rebi assistència sanitària pel Servei Públic de Salut i estigui impedida per al treball (quan no sigui degut a accident de treball o malaltia professional, que tindran consideració d'incapacitat temporal per contingències professionals) (article 169.1.a).
El subsidi s'abonarà a càrrec de la Seguretat Social des de l'endemà de la baixa en el treball, estant a càrrec de l'empresari el salari íntegre corresponent al dia de la baixa (article 173 LGSS).
Per a ser persona beneficiària d'aquest subsidi per incapacitat temporal des del dia primer de la setmana 39 de gestació, s'exigirà que acrediti els períodes mínims de cotització assenyalats en l'article 178.1 LGSS, segons l'edat que tingui complerta en el moment d'inici del descans. (article 172.a LGSS).
El subsidi s'abonarà a càrrec de la Seguretat Social des de l'endemà de la baixa en el treball, estant a càrrec de l'empresari el salari íntegre corresponent al dia de la baixa (article 173 LGSS).