Mutua Balear, mutua colaboradora con la seguridad social, mutua de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales.

L'accidentat va sofrir un accident laboral amb una cisalla mecànica, amb amputació de quatre dits de la seva mà esquerra (mà catastròfica).

L'operació, d'extrema dificultat, ha estat realitzada per l'equip multidisciplinari de la Mutua Balear, i composta pel Dr. Parra (Cirurgia Plàstica i Reparadora) i la Dra. Mora (Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia).

L'objectiu del tractament és aconseguir la funcionalitat completa del pacient en pocs mesos.

Un treballador es trobava pelant un cable, una tasca quotidiana amb eines mecàniques que disposen de sistemes de seguretat, però una inesperada relliscada va provocar que s'amputés quatre dits de la mà esquerra amb la cisalla mecànica. Els dits, sense reg sanguini, es mantenien units a la mà tan sols pels tendons, que van ser les úniques estructures que no van resultar afectades gràcies al guant de seguretat. El mecanisme de lesió (un tall relativament net, en lloc d'arrencament), el fet que els tendons romanguessin intactes, la rapidesa en el trasllat del pacient a Urgències i la capacitat de reacció del personal de Mutua Balear van ser claus en el pronòstic de la lesió.

El pacient (sense antecedents mèdics d'interès i no fumador) no era conscient de la gravetat de l'accident. L'impacte d'aquesta mena de lesions tan greus provoca, a vegades, que l'accidentat es trobi en estat de “xoc” i no sigui capaç de prendre consciència del seu estat. Quan aquestes lesions arriben a un centre on no existeixen els recursos materials i humans per a realitzar un reimplant (microscopi quirúrgic i cirurgians amb experiència), augmenta el risc que acabin en amputació. El Mutu Balear compte ara amb tots dos recursos, es va valorar la possibilitat de recuperar algun o tots els dits afectats i es va oferir al pacient l'oportunitat de recuperar la funcionalitat d'una cosa tan imprescindible com és una mà.

La capacitat de reacció va ser vital, ja que es va poder iniciar la cirurgia reconstructiva en menys de sis hores des de l'accident. Per aquest motiu és tan important comptar amb una Unitat de Reimplants local, ja que el temps en aquesta mena d'amputacions sempre corre en contra. Sense aquest equip, el més probable és que el pacient hagués estat derivat a un centre especialitzat de la Península.

LES PROBABILITATS D'ÈXIT DEPENEN DEL TEMPS DE REACCIÓ, LA COMORBILIDAD DEL PACIENT, EL TIPUS DE LESIÓ I LES MANS DEL CIRURGIÀ.

La intervenció inicial és crucial, i l'actuació d'un equip multidisciplinari augmenta les possibilitats d'èxit. Es requereix:

• 1 - DECISIÓ. Es comença per valorar quants dits poden salvar-se. L'objectiu ideal és reimplantar tots, o almenys els més útils, però el fragment amputat no sempre és viable. El primer dit (polze) és el més important de la mà, ja que fa oponencia amb tots els altres. Dels dits trifalángicos, el segon (índex) i el tercer (mitjà) realitzen moviments fins, mentre que el quart (anul·lar) i cinquè (menovell) realitzen l'arpa. El dit més prescindible és l'índex, ja que l'anul·lar pot substituir gairebé tots els seus moviments.
• 2 - PLANIFICACIÓ. És una cirurgia molt fatigosa que requereix una concentració extrema una vegada iniciada, per la qual cosa prèviament cal dedicar una mica de temps a l'organització i coordinació. Una mala planificació pot suposar la pèrdua de dits, i cada minut que transcorre disminueix la viabilitat dels dits amputats.
• 3 - ORDRE. Sempre ha de fer-se la reconstrucció en el següent ordre: os, tendó, artèria, vena i nervi.

LA DECISIÓ SOBRE QUINS DITS SALVAR, LA PLANIFICACIÓ DE LA CIRURGIA I L'ORDRE EN EL TRACTAMENT DE LES LESIONS SÓN CLAUS EN EL PRONÒSTIC.

L'equip de rehabilitació ha iniciat la teràpia amb el pacient, que ja mobilitza activament les articulacions metacarpofalángicas. Després de comprovar la consolidació de les fractures, es retiraran les agulles que fixen les articulacions interfalángicas en extensió, i iniciarà els exercicis de flexo-extensió dels dits.

En aquest cas, s'estima que el pacient pugui fer pinça dins d'un mes, en dos mesos podria agarrar objectes i una vegada transcorreguts sis mesos de rehabilitació podria haver-se aconseguit una funcionalitat gairebé total.

La valoració positiva del pacient accidentat que recupera els seus dits suposa la màxima satisfacció professional del cirurgià. És fonamental l'aspecte psicològic, social, estètic i emocional: “almenys tinc tots els meus dits i els tindré tota la meva vida posats”.

ELS ACCIDENTS QUE COMPORTEN AMPUTACION D'UN O DIVERSOS DITS, ASSOCIEN ASPECTES PSICOLÒGICS, SOCIALS, ESTÈTICS I EMOCIONALS DEVASTADORS.

Encara que no existeix una definició acadèmica de “mà catastròfica”, s'entén com a tal un traumatisme greu de la mà que implica lesió òssia, tendinosa, nerviosa i/o vascular severes, amb o sense amputació completa d'un o més dits, que sol derivar en importants limitacions funcionals, estètiques, psicològiques i ocupacionals.

Afortunadament, i gràcies a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals que va entrar en vigor en 1995, els accidents laborals amb resultat de “mà catastròfica” s'han reduït en un 95% en els últims 25 anys. La reconstrucció és possible sempre que existeixi una unitat sanitària experta.

El Servei de Traumatologia de Mutua Balear, liderat en el seu inici pel Dr. Jaume Canet (pioner en tractament de lesions severes de mà a Balears) i actualment pel Dr. Josep Mª Magrinyà, compta amb una experiència de 40 anys en traumatismes laborals de membre superior i persegueix l'objectiu de retornar al màxim la funcionalitat manual al pacient accidentat.

Amb la posada en marxa de la unitat, formada pel Dr. Parra i la Dra. Mora, i la col·laboració de l'equip d'infermeria de quiròfan i anestesiologia, ara existeix la possibilitat de realitzar reimplants i cobertures amb colgajos microquirúrgicos. Un projecte que persegueix el retorn del pacient accidentat a la seva vida normal en les millors condicions possibles, minimitzant els danys tant físics com psicològics derivats dels accidents laborals i les seves seqüeles.