El COVID-19 s'ha convertit en una pandèmia amb un gran impacte sanitari, social i econòmic en la majoria dels països del món.
Des de la seva irrupció a la fi de l'any 2019, s'han publicat nombrosos estudis i articles sobre el comportament, viabilitat, supervivència, propagació i transmissió d'aquest virus (SARS-CoV-2). Les últimes conclusions llançades per les recerques acceptades pel Ministeri de Sanitat conclouen que la transmissió d'aquest coronavirus es produeix a través dels aerosols.
Aquest fet provoca que la ventilació jugui un paper clau com a mesura preventiva enfront de la propagació del virus en ambients interiors, contribuint a la reducció dels contagis, i així ho ha posat de manifest l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Tal és la seva importància, que la necessitat d'adoptar mesures preventives lligades a la ventilació en els centres de treball s'estableix mitjançant el Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19.
Aquesta normativa, en el seu article 7, recull un conjunt de mesures de prevenció i higiene a adoptar en els centres de treball, sense perjudici del compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals i de la resta de la normativa laboral que resulti d'aplicació. En concret, estableix la necessitat de “adoptar mesures de ventilació, neteja i desinfecció adequades a les característiques i intensitat d'ús dels centres de treball, conformement als protocols que s'estableixin en cada cas”.
Així doncs, aquest document recull els conceptes bàsics de ventilació com a mesura preventiva enfront de la transmissió del SARS-CoV-2 per aerosols en els centres de treball, així com les fonts d'informació que poden resultar útils, d'acord amb els criteris de les autoritats competents.
Un aerosol és una suspensió de partícules sòlides o líquides en un mitjà gasós, generalment l'aire, amb un rang de grandària des de nanòmetres a diversos micròmetres, que, a causa de la seva petita grandària i sota pes, poden mantenir-se en suspensió en aquest aire durant un període de temps variable, que va des de segons les més grans fins a hores les més petites i dispersar-se a una gran distància. Aquestes partícules poden ser inhalades, poden impactar o dipositar-se en les mucoses o poden penetrar a través de la pell i causar efectes adversos per a la salut dels treballadors.
Un bioaerosol és un aerosol les partícules del qual tenen el seu origen en fonts biològiques (vives o mortes): virus, protozous, bacteris, fongs, algues, plantes, animals i fragments o productes derivats de els mateixos, com: endotoxines, micotoxines, pol·len, excrements, descamacions de la pell i restes de pèl d'animals, etc.
Els bioaerosoles en entorns laborals procedeixen de:
L'aire exterior que entren directament a través de portes i finestres o a través dels sistemes de ventilació i climatització, com a espores, fragments fúngics, pol·len o bacteris ambientals.
Els materials de construcció i de el mobiliari de el propi edifici, afavorits per condicions ambientals de alta humitat (presència de fugides o condensació d'aigua), temperatura i acúmulo de brutícia o material orgànic (revestiments cel·lulòsics, moquetes, fusta, acúmulo de residus) que permeten el creixement de fongs, bacteris, àcars, etc.
La presència i activitat humana, que genera i expulsa gotetes en tossir, esternudar o parlar, sent aquesta la principal font d'infecció de SARS-CoV-2.
L'existència de bioaerosoles, tant en entorns laborals com residencials, provoca un gran impacte en la salut humana: al·lèrgies, hipersensibilitat, toxicitat, irritació i malalties infeccioses.
En el cas dels bioaerosoles, a més de la grandària de la partícula, hem de tenir en compte, entre altres, factors ambientals que determinaran la viabilitat i capacitat infecciosa de les partícules biològiques, de el virus SARS-CoV-2, això és, la seva capacitat per a suportar el estrès ambiental, sobreviure i mantenir la capacitat d'activar-se novament per a créixer o infectar, com són la humitat relativa, la temperatura i la radiació ultraviolada. A més, la grandària final del bioaerosol dependrà del temps que passa en suspensió en l'aire.
Actualment, l'OMS sosté que la transmissió d'aquest virus es produeix principalment per contacte directe amb persones infectades que, en parlar, tossir o esternudar, expulsen gotetes respiratòries o saliva, que cauen a terra en un breu període de temps. Aquestes gotículas poden caure i dipositar-se sobre objectes a partir dels quals pot donar-se el contagi posteriorment si es toquen i a continuació es toquen el nas, la boca o els ulls o poden impactar sobre les mucoses o la pell. També poden ser inhalades per altres persones que es troben a prop.
Si bé les dades disponibles indiquen aquest contacte pròxim com la via principal de transmissió de el virus, existeix també una certa evidència de transmissió per aerosols, és dir, aquelles partícules que poden romandre en el aire durant més temps: baix determinades condicions, es produeix infecció de persones a més de dos metres de distància. Aquestes transmissions ocorren normalment en espais tancats i amb una ventilació inadequada, on les persones romanen per un període de temps llarg, des de 30 minuts a diverses hores.
Per tant, el risc d'exposició dels treballadors als aerosols presents en el seu lloc de treball vindrà condicionat per la grandària de els mateixos, perquè en gran mesura, és el diàmetre aerodinàmic de la partícula el que determinarà el temps que els aerosols poden mantenir-se en suspensió podent donar-se exposicions a tala o a llarga distància (més enllà dels 2 metres des de la font de generació de l'aerosol).
Figura 1. Emissió partícules i aerosols des de l'emissor (index casi) al receptor (exposed contact) a una distància inferior a dos metres. Font: Adaptat de Milton.
Segons s'observa en la figura 1, s'emeten partícules de diferents grandàries, sent la majoria d'elles aerosols. Les de grandàries superiors a 100 µm, denominades gotes, poden impactar en els ulls, nas i boca mentre que els aerosols, amb grandàries iguals o inferiors a 100 µm, poden aconseguir diferents parts de les vies respiratòries, de tal forma que, segons la seva grandària, es podrien distingir tres fraccions en l'aerosol:
La inhalable: composta pels aerosols més grans de fins a 100 µm) que aconsegueix les vies respiratòries altes.
La toràcica: composta per aerosols de grandària intermèdia, majors de 5 µm i fins a 15 µm , que poden aconseguir la tràquea i els bronquis principals.
La respirable: composta per els aerosols més petits, amb una grandària inferior o igual a 5 µm, capaces de penetrar fins als alvèols pulmonars.
Les gotes no són capaces de recórrer més de dos metres, ja que, a causa de la seva grandària i per efecte de la gravetat, cauen a terra als pocs segons de la seva emissió. No obstant això, quan s'augmenta la distància més enllà dels 2 metres és possible la presència d'aerosols, ja que la seva menor grandària els permet realitzar desplaçaments majors i mantenir-se en suspensió durant més temps. No obstante, les gotes podrien reduir la seva grandària (fins a aconseguir el d'aerosols) en funció de les condicions termohigrométricas de l'ambient, d'humitat i temperatura, en evaporar-se la aigua que contenen, per el que ha de tenir-se en compte a l'hora de valorar els riscos d'exposició i seleccionar mesures preventives.
A continuació, es recull en la taula 1 un resum dels dos mecanismes de transmissió per gota i per aerosols, enfocat al risc de transmissió del SARS-CoV-2:
La ventilació és el procés de renovació de aire de un local, és dir, consisteix a proporcionar aire net exterior a un edifici o una habitació.
L'aportació d'aire exterior és essencial per a sanejar l'aire que es respira en un local i diluir els contaminants que s'originen.
El Reglament de Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE) classifica la qualitat de el aire interior, definit com a aire en el recinte o zona tractada, en quatre categories (ANADA, Indoor Air), en funció de l'ús dels edificis, proposant en cada cas un cabal d'aire exterior per persona (veure taula 2).
El RITE recomana un cabal d'aire exterior de 12,5 l/s per persona per a un ANADA 2 (qualitat de l'aire interior), que reflecteix un aire de bona qualitat.
Per a que la ventilació sigui eficaç, és necessari que la quantitat de aire net aportat sigui adequada i que aquest flux es distribueixi de manera eficient per tot el local, de manera que els contaminants generats en les diferents parts del recinte s'evacuïn eficaçment.
Una mesura utilitzada com a indicador de la qualitat de el aire interior és emprar el nivell de la concentració de CO₂, ja que aquest és un bon indicador de les emissions de bioefluentes humans. El RITE estableix uns valors de concentració de CO₂ (en parts per milió o ppm).
Una concentració de CO₂ superior a 800-1000 ppm podria ser un indicador d'una ventilació deficient del local.
La ventilació pot aconseguir-se per medis naturals, per mitjans mecànics o mixtos.
La ventilació natural és aquella que es aconsegueix per mitjans no mecànics (normalment obrint portes i finestres), aprofitant les diferències de pressió que genera un gradient, bé per temperatura, bé per acció del vent. Pot aconseguir ser eficaç a un baix cost; no obstante, depèn de les condicions meteorològiques de el exterior, de el disseny de l'edifici i de la ocupació i les activitats realitzades per les persones. La major eficàcia s'aconsegueix amb una ventilació natural croada, això és, amb la obertura de dues obertures en parets oposades.
La ventilació mecànica, per contra, controla les entrades i les sortides d'aire, per la qual cosa no es veu tan influenciada per la meteorologia exterior i permet controlar el cabal introduït, encara que la seva instal·lació i manteniment siguin més costosos. Fins i tot en el cas que existeixi ventilació mecànica, es recomana realitzar regularment una ventilació natural, com ja hem indicat, obrint portes i finestres, i aconseguir una bona ventilació combinada, encara que això impliqui una pèrdua d'eficiència energètica.
No es recomana la recirculació de aire en els locals, lloc que això no reduirà la concentració de bioaerosoles que podrien contenir el virus i no es garantirà la seva dilució.
En aquells locals on la ventilació natural no és suficient, les condicions meteorològiques ho impedeixin o els sistemes existents no puguin garantir la renovació adequada de l'aire interior, s'ha d'optar per un tractament de l'aire que tingui com a objectiu la eliminació o reducció de la concentració de les partícules presents en el ambient interior susceptibles de contenir el virus.
En principi, no es recomanen els sistemes de purificació que realitzen sobre el aire un tractament fisicoquímic (ionització, fotocatálisis, ozó, etc.), atès que poden empitjorar la qualitat de l'aire en generar compostos orgànics volàtils que poden arribar a ser tòxics.
Si s'utilitzessin, cal tenir en compte les recomanacions d'ús adequat dels mateixos (no utilitzar en presència de persones, avaluar adequadament els riscos, etc.).
El sistema més eficaç per a reduir les partícules presents en l'aire que puguin contenir el virus és la filtració. Aquest procés consisteix a fer passar el aire susceptible de estar contaminat per un filtre, que retindrà les partícules contaminants retornant el aire purificat, lliure de aquestes possibles partícules amb virus. El filtre únicament retindrà les partícules líquides o sòlides en suspensió, i no els gasos, per la qual cosa no afectarà el nivell de CO₂ present.
En els sistemes de filtració centralitzats en les unitats de tractament de aire, el RITE estableix la categoria de filtre amb què han de comptar, en funció de la qualitat d'aire exterior i la qualitat d'aire interior requerida. En el context en què ens trobem i en relació amb el SARS-CoV-2, quan es produeixi la recirculació d'aire, es recomana augmentar el nivell de filtrat tot el que sigui possible, sempre que el cabal mínim compleixi els 12,5 l/s per persona que marca el RITE.
En aquells llocs on es necessiti millorar la qualitat de l'aire, algunes guies recomanen la utilització d'equips de filtració autònoms. En aquests casos, es recomana la utilització de filtres d'aire d'alta eficàcia, com, per exemple, els filtres HEPA.
Existeixen diferents tipus de filtres, que es classifiquen per grup i classes en funció de la seva capacitat de penetració i eficàcia de filtració. La capacitat de penetració es defineix com el percentatge de partícules capaces de penetrar i s'estableix a partir de la grandària de partícula més penetrant (Most Penetrating Particle Size, MPPS), és a dir, les partícules més difícils de retenir. L'eficàcia filtrant es defineix com el percentatge de partícules que es poden retenir.
En funció de aquestes característiques de eficàcia i penetració, els filtres de alta eficàcia es classifiquen en tres grups, descrits en la Norma UNE-EN 1822-1:2020: filtres EPA (Efficiency Particulate Air), HEPA (High Efficiency Particulate Air) i ULPA (Ultra Low Penetration Air). (Veure Taula 4).
Dins d'aquest grup de filtres HEPA, es poden distingir dues classes: H13 i H14. Aquests filtres garanteixen una eficàcia de filtració superior o igual a el 99,95% i 99,995%, respectivament, segons l'esmentat paràmetre MPPS, retenint aquelles partícules amb grandàries superiors a 0,3 µm.
És necessari que aquests equips de filtració comptin amb filtres certificats per la norma UNEIX- EN 1822-1:2020 i que es canviïn amb la regularitat suficient. Presenten, sense embargament, nombrosos desavantatges: elevat cost, emissió de soroll, necessitat de col·locar-los en el centre de l'habitació i lluny d'obstacles (mantenint lliures les entrades i sortides d'aire), i en cap cas substituirà per complet un sistema de ventilació. Es tracta de una mesura de suport que, mal implementada, no serà efectiva.
Finalment hi ha que tenir en compte que qualsevol sistema de ventilació mecànica i de filtració, per a ser eficaç i no generar riscos, ha de ser instal·lat i mantingut de manera adequada (neteja de conductes i filtres o recanvi periòdic dels mateixos en condicions de seguretat).
En general, els espais a el aire lliure i els espais interiors adequadament ventilats redueixen el risc d'exposició a les partícules respiratòries infeccioses.
No obstante, a pesar de la importància de la ventilació i la filtració per a contribuir a disminuir la transmissió del virus, és necessari assenyalar que aquestes mesures no són eficaces si la font de infecció, és dir la persona infecciosa, està massa a prop, per el que l'adequada ventilació no substitueix o eximeix de el compliment de les altres mesures de prevenció ja conegudes:
Cap de les mesures per si soles és capaç de prevenir la propagació del virus, però cadascuna d'elles suposa una nova capa o barrera de contenció que milloraran la protecció davant ell.
Font: Ministeri de Treball i Economia Social.
Nota: Les recomanacions incloses en el present document estan en contínua revisió en funció de l'evolució i nova informació que es disposi de la infecció pel nou coronavirus (2019-nCoV.) Des de Mútua Balear volem col·laborar en la difusió de fonts veraces d'informació sobre aquesta malaltia i les mesures a adoptar per a frenar el seu contagi.
Última actualització: 22/04/2021
📣 Renovamos por completo nuestro portal sanitario: ¡descubre el nuevo ‘Cuidamos Tu Salud'! 🩺 - Estrenamos diseño y contenidos con un objetivo: facilitar la navegación 🏄 - 🖌️ Todas las páginas incluyen etiquetas para personalizar tu experiencia. ¡Entra ya en www.cuidamostusalud.org!
